Història
El 30 de desembre de 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 36/1991, de creació de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta llei determinava que la URV havia d'integrar i ordenar els ensenyaments universitaris que s'impartien a les comarques meridionals i els de nova creació que havien de servir de base per al desenvolupament d'una universitat nova amb personalitat pròpia.
Les delegacions de la Universitat de Barcelona
El 1971 -amb un parèntesi de la Universitat Pontifícia, de caire eclesiàstic- la important activitat econòmica d'aquells anys a Tarragona i l'impuls provinent de la societat civil porta a un reinici de la vida universitària tarragonina, que havia tingut un parèntesi amb la Universitat Pontifícia, de caire eclesiàstic . Aquell any la Universitat de Barcelona va crear unes delegacions de les facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències a Tarragona i a partir d'aquí es comença a estructurar la base de la universitat, que agafa embranzida amb la recuperació de la democràcia, el 1977, quan van començar els estudis de Medicina a Reus i el 1983 el Congrés dels Diputats va crear les facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències Químiques de Tarragona.
Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS)
La Universitat Rovira i Virgili va ser la impulsora del Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS), un projecte que va ser reconegut amb la menció de CEI d'àmbit regional europeu a la convocatòria 2010 de Campus d'Excel·lència Internacional del Ministerio de Educación. Des de la seva creació el 2001, el CEICS ha teixit una xarxa de col·laboració entre centres de recerca, tecnològics, institucions assistencials i empreses del sud de Catalunya, consolidant-se com un referent internacional en àmbits com la química, l'energia, la nutrició, la salut, el turisme, l'enologia, el patrimoni i la cultura.
La identitat
La Universitat Rovira i Virgili porta el nom del periodista, escriptor i polític nascut a Tarragona, exiliat el gener de 1939 i mort a Perpinyà el 1949 mentre era president del Parlament de Catalunya a l'exili.
Defensa de la democràcia: recull dels articles d'Antoni Rovira i Virgili "Els defectes de la democràcia", "La ciutadania i la professió", "El bon escepticisme" i "Pessimisme i optimisme". Més informació
La Llei de creació de la Universitat afirma: "Amb la denominació de la Universitat es vol honorar la memòria de l'il·lustre català Antoni Rovira i Virgili, escriptor, historiador i polític, un dels més importants teoritzadors i divulgadors de la causa nacional de Catalunya, president que fou del Parlament de Catalunya i exemple de civisme, treball i estima pels valors del nostre poble."
Amb una trajectòria vital de compromís nacional, i amb una inquietud intel·lectual fecunda i unes conviccions polítiques i socials que el van dur al sacrifici personal, la Universitat porta amb orgull el seu nom com a expressió dels valors que la guien: defensa de la democràcia, voluntat de servei públic, i compromís i responsabilitat social.
El logotip que identifica la URV el va dissenyar l'any 1992 l'artista Antoni Tàpies. Aquesta imatge conté els principals trets de l'obra de Tàpies, avantguardista, simbòlica i exploratòria del coneixement humà. La imatge representa en un vermell fort la lletra alfa. És la primera lletra de l'alfabet i simbolitza l'inici de la codificació de tot coneixement, condició per transmetre'l. Per tant, representa els dos objectius primers de la Universitat: generar i transmetre coneixement.
En un segon pla, amb traços negres, hi ha delimitat un camp que conté la lletra tau, símbol de Tarragona i representatiu de la identificació i el compromís de la Universitat amb la societat i el territori des d'on treballa, les comarques del sud de Catalunya.
Alhora la presència de la lletra omega, representa el camp d'actuació de la Universitat, que abasta tot el coneixement, de principi (alfa) a fi (omega) i és necessàriament universal.
Els rectors
El primer claustre constituent va escollir com a primer rector el filòleg Joan Martí i Castell. Es van aprovar els primers estatuts. El primer Consell Social el va presidir Josep Maria Freixas. El 1994 es va instituir la Sindicatura de Greuges, que defensa els drets de la comunitat universitària i autoregula la institució.
El rector o rectora és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat i qui la representa. Li corresponen totes les competències que no estiguin expressament atribuïdes a altres òrgans.
Des de la creació, l'any 1991, aquest càrrec ha estat ocupat per les persones següents: