Històric de rectors de la URV
Joan Martí i Castell
Joan Martí i Castell, nascut a Tarragona el 1945, és catedràtic ordinari d'universitat des de 1988. Ha dedicat 43 anys a la docència universitària i és el professor més antic del PDI funcionari de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ha treballat en diverses universitats, tant a Catalunya, com la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, com a l'estranger, en institucions com la Universitat de Bèrgam (Itàlia) o la Universitat de Berkeley (EUA). Martí és doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i en Llengües i Literatures Estrangeres per la Universitat La Sapienza de Roma.
Les seves línies principals de recerca inclouen la lingüística diacrònica, la història de la llengua i la sociolingüística. Ha participat en nombrosos projectes de recerca subvencionats, com l'Atles lingüístic del domini català o l'Atlas Lingüístico de los Marineros Peninsulares. A més, ha publicat 26 llibres, 65 capítols i 71 articles científics, i ha presentat 150 ponències en congressos internacionals. En l'àmbit de gestió, va ser president de la Comissió Gestora per a la fundació de la URV i primer rector elegit pel Claustre de la URV.
Lluís Arola i Ferrer
Lluís Arola Ferrer, llicenciat en Biologia el 1975 i doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona el 1978, és catedràtic emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Rovira i Virgili (URV) des de 2019. L'especialització en bioquímica de la nutrició l'ha portat a centrar la recerca en l'avaluació de l'eficàcia d'ingredients funcionals i en la seva interacció amb l'expressió gènica, el metabolisme cel·lular i la microbiota. Arola ha obtingut 6 sexennis de recerca, 1 de transferència i 5 de docència, és coautor de 350 referències a la Web of Science i ha dirigit 20 tesis doctorals, amb un H-factor de 57.
A més de l'activitat investigadora, ha exercit diverses responsabilitats en l'àmbit acadèmic, com ara degà de la Facultat de Química o director de l'Escola d'Enologia, i ha ocupat els càrrecs de vicerector i rector de la URV. També ha estat director del Centre Tecnològic en Nutrició i Salut i director científic d'Eurecat, el Centre Tecnològic de Catalunya, des d'on ha contribuït de manera significativa al desenvolupament científic i tecnològic del sector.
Francesc Xavier Grau i Vidal
Francesc Xavier Grau Vidal, nascut a Lleida el 1958, és catedràtic de Mecànica de Fluids a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on va exercir de rector entre juny de 2006 i juny de 2014. La seva investigació se centra en la física, la modelització matemàtica i el control de la transferència de calor, la matèria i la quantitat de moviment en entorns industrials i el medi ambient. Amb més de 100 articles publicats i 11 tesis doctorals dirigides, té més de 25 anys d'experiència en recerca aplicada, i ha treballat a l'Institut de Mecànica de Fluids de Tolosa de Llenguadoc, al Centre per a la Recerca en la Turbulència de NASA i al Departament d'Enginyeria Mecànica de Stanford.
En l'àmbit de la gestió universitària, va dirigir el Departament d'Enginyeria Mecànica de la URV de 1993 a 2000 i va ocupar diversos càrrecs de vicerector entre 2000 i 2006. A més, ha presidit diverses fundacions i associacions, incloent-hi la Fundació URV i el Parc Científic del Turisme i l'Oci. També va ser president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques i membre de la Comissió Permanent de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles. Sota la seva presidència, la URV va ser reconeguda com a Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud.
Josep Anton Ferré Vidal
Rector de la Universitat Rovira i Virgili entre 2014 i 2018, va ser escollit per votació de la comunitat universitària el 13 de maig de 2014. Anteriorment, havia exercit com a vicerector de Transferència i Innovació i director general de la Fundació URV del 2008 al 2009. També havia ocupat els càrrecs de vicerector de Personal Docent i Investigador, vicerector d'Economia i Organització, director del Departament d'Enginyeria Mecànica, director de l'ETSEQ i director de l'ETSE. A més, va ser director d'AQU Catalunya des del 2009 fins al 2013 i director general d'Universitats del Govern de Catalunya del 2006 al 2007.
Nascut a Vila-seca (Tarragonès) el 1958, és catedràtic d'universitat de Mecànica de Fluids al Departament d'Enginyeria Mecànica de la URV des de l'any 2000, on imparteix assignatures de grau, postgrau i doctorat en diverses titulacions de l'ETSEQ i de l'ETSE. Va obtenir la llicenciatura en Ciències Químiques el 1980 i es va doctorar el 1986 a la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona, on va començar la carrera docent. Ha completat la seva formació a les universitats de Cambridge i Toronto. Abans de convertir-se en professor de Mecànica de Fluids, havia impartit docència en les àrees d'Estadística i Investigació Operativa i d'Enginyeria Química.
Maria José Figueras Salvat
Nascuda a Tarragona el 1956, la Dra. Figueras es va graduar a la Universitat de Barcelona el 1979 i s'hi va doctorar el 1986. Ha estat rectora de la Universitat Rovira i Virgili entre 2018 i 2022. Actualment és catedràtica de Microbiologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV). La seva especialització és la microbiologia ambiental, centrada en la contaminació microbiològica de l'aigua. Ha participat en projectes internacionals destacats, com Aqua-Chip, Epibathe, Healthy Water i Aquavalens, i ha estudiat la taxonomia i epidemiologia de bacteris poc coneguts (n'ha descrit 25 noves espècies).
Amb més de 170 publicacions indexades, 5 llibres, 9 capítols de llibre i més de 200 ponències en conferències internacionals, les seves aportacions científiques són significatives. La Dra. Figueras ha estat assessora científica de l'Organització Mundial de la Salut, del Programa Ambiental de les Nacions Unides i de la Comissió Europea en temes de contaminació microbiològica de l'aigua. A més, és membre de la Junta Directiva de la Societat Espanyola de Microbiologia. Des del 2013 dirigeix el Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV.
