Distinció Maria Antònia Ferrer

El jurat, considera que és important que la nostra universitat reconegui a aquelles primeres dones que durant un temps gens fàcil van obrir camins i van aconseguir la protecció dels drets que ara gaudim, normalitzats fins a tal punt que sembla com que hi haguessin existit sempre.
El jurat, reconeix la lluita de moltes dones, dissortadament desconegudes per les noves generacions, en la conquesta d'aquets drets.

Des del fet de poder exercir drets sense ser tutelades per marits o pares, com va ser treballar sense el permís marital, cobrar i poder gestionar el nostre propi sou, gaudir de l'hora de lactància, del divorci, de l'anticoncepció, de la pàtria potestat dels nostres fills i filles, de l'avortament, tenir passaport, viatjar...
El jurat remarca, la importància de recordar i de recuperar la memòria, perquè lamentablement, tornar enrere és una cosa ben fàcil.
Aquesta candidatura, més enllà d'acomplir l'objectiu de la Distinció, de reconèixer el paper de les persones en la defensa dels drets de les dones, promou la reflexió sobre uns drets assolits que com Universitat i societat, no hem de permetre, que ens siguin arrabassats.

Per unanimitat del Jurat de la Distinció, reunit el 24 de gener del 2023, s'atorga la Distinció a la dra. Inma Pastor Gosálbez.L'atorgament d'aquesta distinció té como a objectiu posar en valor i reconèixer el treball en defensa dels drets de les dones a persones i/o entitats vinculades a la URV. Si alguna persona s'ha distingit per la defensa d'aquest drets al llarga de la seva trajectòria ha sigut la dra. Inma Pastor.

El jurat destaca la trajectòria acadèmica i docent de la dra. pastor, en el àmbit dels estudis de dones i feminisme, la seva lluita per la implantació d'assignatures de polítiques d'igualtat, la seva elaboració de materials que inclouen la perspectiva de gènere, el lideratge de projectes nacionals, europeus i internacionals en matèria d'igualtat

Més enllà del currículum, el jurat distingeix el treball que des de 2007 i fins a juny del 2022, la Dra. Pastor ha liderat com a directora de l'Observatori de la Igualtat i de la Unitat d'Igualtat, desenvolupant accions en tots els àmbits universitaris: docència, recerca i transferència, i a nivell institucional, impulsant la igualtat de dones i homes dins i fora de la universitat.

Durant aquest anys la URV ha aprovat 3 plans d'igualtat, el primer al 2007, sen una universitat pionera.

El treball de la dra. Pastor ha consolidat acciones com, el calendari Dones Científiques que es publica anul·lament des de 2010; l'organització de XV setmanes per la Igualtat; l'atorgament d'aquesta Distinció des de 2008; el premi Maria Helena Maseras a TFG, TFM i tesi sobre estudiós de dones i feminisme; la implantació d'assignatures especifiques sobre Polítiques d'Igualtat en diversos graus; la realització de materials i accions especifiques sobre la incorporació de la perspectiva de gènere a la recerca, exposicions sobre dones científiques; impuls en l'elaboració i aprovació del protocol d'assetjament a l'estudiantat... Accions recollides en els 3 plans d'igualtat.

La seva acció ha sigut transversal en totes les àrees de la universitat i s'ha dirigit a tota la universitat, com reflecteix les propostes rebudes des de els diferents col·lectius de la comunitat universitari (sindicats, pdi i Pas, Iubilo)

Aquest compromís de la dra. Pastor amb la Universitat i amb la igualtat ha portat a la URV a situar-se entre les 50 millors universitats en el rànquing de compliment dels ODS, numèro 5 Gender Equality, del THE (Times Higher Education)

Per unanimitat del Jurat de la Distinció, reunit el 27 de gener del 2022, s’atorga la Distinció a la col.lecció Atenea de Arola Editors. Nascuda al 2005, i amb 20 títols publicats, la col·lecció té com objectiu contribuir a l'assaig en llengua catalana en estudis de les dones, genere i feminisme. Aprofundir en la memoria col·lectiva, conrear la perspectiva crítica de la realitat, avançar en el reconeixement de les diferencies, apostar per la igualtat entre les persones, constitueixen els eixos, interdisciplinaris, de la col·lecció dirigida per Montserrat Duch. Aquest col·lecció aporta un punt de vista feminista i de lluita i defensa dels drets de les dones, i una acció de transferència del coneixement amb alt impacte. A més es l'única col·lecció en llengua catalana i del territori dedicada a estudis feministes. I té una alta vinculació amb la URV, a més de la seva direcció científica, publica treballs de alumnes i docents de la nostra universitat i esta coeditada amb el Servei de Publicacions de la URV.

Per unanimitat del Jurat de la Distinció, reunit l’1 de març, s’atorga la Distinció a las Sras. Maria José Sáenz Rodríguez i Lourdes Franco López, metgesses d'Atenció Primària de Salut a Deltebre i Amposta, respectivament. Es distingueixen pel desenvolupament des de fa anys de recerques en àmbits especifiques de malalties de dones,i però es destaca l'acció directa d'intervenció que realitzen a més de la estrictament científic-acadèmica, valorant-se particularment el treball directe amb les dones. Conjuntament van encetar una línia de recerca sobre la feminització del consum de benzodiazepines i van estendre aquesta recerca en el si de l'associació de Dones Agents de Salut (ADAS) creant un grup anomenat la Millor pastilla ets tu, que es caracteritza per ser un grup permanent i estable de dones afectades de Fibromiàlgia, de la síndrome de Sensibilització Química Múltiple i Fatiga Crònica que actuen com grup d'ajuda mútua. Aquestes metgesses aporten un punt de vista feminista i de lluita i defensa dels drets de les dones, i una acció directa amb alt impacte.

Les colles castelleres eren un món d'homes on van entrar les dones per necessitat, la de fer construccions més grans. Com passa en la majoria d'àmbits, s'hi reprodueixen els rols de gènere, que releguen les dones a llocs secundaris o sense visibilitat. Per això fa dos anys va constituir-se la Comissió d'Equitat de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), la comissió amb més participació de la coordinadora, que pretén revertir aquesta situació junt amb les discriminacions per raó de raça i orientació sexual. La feina feta en aquest temps els ha fet valedores de la Distinció.

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE) i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ) en col·laboració amb l'Observatori de la Igualtat organitzen el Girls' Day. Es tracta d'una jornada per promocionar els estudis d'enginyeria entre les estudiants d'ESO amb molta tradició als països anglosaxons.

A partir de diferents activitats es dóna visibilitat i es mostra a les alumnes la presència de professionals dones en camps com l'Enginyeria o la Tecnologia, així com la conveniència dels equips de treball mixtos per obtenir un millor rendiment.

En representació de l'equip de més de 80 persones que ha fet possible les jornades Girls Day des dels seus inicis, van recollir el guardó les professores Dolors Puigjaner (coordinadora de la iniciativa des de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria) i Cristina Urbina (coordinadora per part de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química).

Professora del Departament de Dret Públic i doctora per la URV, destaca en la seva dimensió docent per la feina que ha fet en els diferents equips deganals de la FCJ per impulsar els continguts de gènere en les diferents titulacions. Aquesta línia de treball docent està acompanyada d'una trajectòria de recerca amb la participació en diversos projectes europeus, tots articulats des de la perspectiva de gènere. Destaca també la seva faceta com a divulgadora en centres cívics, associacions de dones i instituts de secundària i també com a representant a Tarragona de la Fundació Vicente Ferrer, que treballa amb les dones de les zones més desfavorides i en risc d'exclusió de l'Índia.

Des del 2008, any en què es va fer el desplegament del Mossos d’Esquadra pel territori, els Grups d’Atenció a la Víctima treballen amb l’objectiu de vigilar i controlar que s’apliquin les mesures acordades pels òrgans judicials per fer complir la legislació vigent, especialment la Llei del Dret de les Dones a eradicar la Violència Masclista. Aquesta violència s’exerceix en l’àmbit de la parella, en el familiar, en el laboral i en el comunitari i les seves manifestacions són diverses: física, psicològica, sexual o econòmica. El col·lectiu que ha estat distingit fa una tasca d’acord amb l’esperit de la llei, que destaca la prevenció de la violència i empara totes les víctimes de violència domèstica i persones vulnerables.

Doctora en Filologia Romànica i professora de llengua i literatura a educació secundària. Ha estat col·laboradora docent de diferents universitats, de manera destacada de la Universitat Rovira i Virgili, i sobresurt per les seves contribucions a l'estudi de la llengua i la literatura a través de les quals ha denunciat els biaixos ideològics. Prioritàriament ha analitzat l'androcentrisme i el sexisme que hi ha en diferents àmbits com els diccionaris i les notícies de premsa. S'ha dedicat també a la crítica literària i a l'estudi de les escriptures femenines, tot impartint conferències i cursos, i escrivint articles, ressenyes i llibres.

Investigadora i professora d’Infermeria i Pedagogia a la URV fins a la seva jubilació, l’any 2014. Ha estat membre del Grup de Recerca sobre Gènere, Raça, Ètnia i Classe, que ha impulsat els estudis de diferents temàtiques des de la perspectiva de gènere, i membre del grup Algos, interessat en l’estudi i el tractament del dolor. A més a més, ha format part de grups d’innovació docent que han treballat el domini de les competències orals dels alumnes, el sistema d’avaluació de competències mitjançant eines electròniques i la metodologia de recerca feminista, entre d’altres.

Catedràtica d'Antropologia a la Universitat Rovira i Virgili, on va impulsar la creació del Departament d’Antropologia i Filosofia i va participar en la fundació de l’Institut Català d’Antropologia. Ha investigat els canvis econòmics i en l’organització del treball, en la família, la situació social de les dones, la integració social de la immigració, les polítiques públiques i la representació de les dones i el gènere en els mitjans de comunicació. Comas ha destacat en l’àmbit polític, sent regidora a l'Ajuntament de Tarragona i diputada del Parlament de Catalunya, que va escollir-la consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Doctora en Història per la Universitat de Barcelona i catedràtica d’història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, universitat on ha exercit la seva carrera acadèmica des dels inicis. La història social del segle XX constitueix una de les seves línies de recerca, que ha completat amb la dedicada a les polítiques de memòria dels usos públics de la història i amb la dedicada a la història contemporània de les dones, sent de les primeres a incloure la temàtica de gènere a les assignatures impartides.

Col·lectiu de dones que formaven part de l’equip docent que estava present en el moment de la creació de la Facultat de Ciències Químiques a Tarragona: les doctores Magdalena Aguiló, Rosa Caballol, Virginia Cádiz, Pilar Callao, Carmen Claver, Fina Gavaldà, Marisol Larrechi, Ana Mantecón, Magda Medir, Aurora Ruiz, Pilar Salagre, Josepa Salvadó, Teresa Segués i Àngels Serra. Totes elles han continuat vinculades a la docència i a la recerca en l’àmbit de la química i la bioquímica.

Presidenta de l’Institut Català de les Dones del Govern de la Generalitat (2003-11) i professora associada al Departament d’Estudis de Comunicació de la URV. Dedicada a l’estudi dels llenguatges audiovisuals, món en què s'inicia el 1976, quan funda la Cooperativa promotora de Mitjans Audiovisuals Drac Màgic, que produeix activitats i materials didàctics per a alumnat de primària i secundària, i també per a la formació del professorat. Durant l’etapa al capdavant de l’ICD, redacta el V Pla de polítiques de dones 2005-07, que aporta un diagnòstic profund de la situació femenina al país, i el VI Pla 2008-11.

Professora del Departament de Filologia Catalana de la URV. Montserrat Palau és membre del Grup de Recerca Gènere, Ètnia, Raça i Classe de la URV des de 1989/90 fins a l’actualitat i s’ha destacat per ser pionera en la creació a la nostra universitat de cursos on es recupera la veu de les escriptores al llarg de la història. D’entre els mèrits de la distingida, el jurat vol destacar el compromís amb la defensa dels drets de les dones al llarg de la seva trajectòria personal i professional.

Membre del Gabinet de Comunicació de la URV. A la dècada dels setanta va treballar a Tarragona per l’emancipació de les dones des de l’Associació Catalana de la Dona. Ha treballat a Ràdio Tarragona, RNE, El Periódico, Diari de Tarragona, El País i TVE, entre d'altres. El jurat reconeix la seva feina per dotar la URV d’una imatge corporativa que trenqui amb estereotips sexistes, la tasca professional que desenvolupa per visibilitzar les dones i les seves aportacions, així com el compromís amb la implementació del Pla d’igualtat de la URV (2007-2010).

Des de finals dels anys 80, el grup de recerca del GREC (Gènere, Raça, Ètnia i Classe) de la URV ha estat realitzant un treball constant per tal d’anar incorporant la perspectiva de gènere en la docència i la recerca, especialment, en l’àmbit de les ciències socials, i també, per aconseguir eliminar discriminacions i desigualtats entre els homes i les dones en la nostra comunitat universitària. La trajectòria realitzada durant tots aquests anys l’avala com el grup promotor que ha fet possible el desenvolupament d’una veritable política d’igualtat d’oportunitats a la URV.