saltar al contingut principal
Cercar
URV

Helene Von Druskowitz

Data de naixement i/o mort:
1856 – 1918, Alemanya
Destacada per...
ser la primera dona austríaca i la segona després de Stefania Wolicka a obtenir un Doctorat en Filosofia.

Helene Von Druskowitz va ser una filòsofa austríaca, escriptora i crítica de música. Va ser la segona dona que va obtenir un Doctorat de Filosofia, a la Universitat de Zürich. Usualment publicava sota un àlies masculí a causa del predominant sexisme de l’època.

El 1874 es muda a Zürich i completar la seva abitur el 1878. Després d'estudiar filosofia, arquitectura, literatura germànica, orientalisme i llengües modernes; es convertí en la primera dona austríaca i la segona després de Stefania Wolicka a obtenir un Doctorat en Filosofia. Va treballar com a mestra d'història literària en diferents universitats (Viena, Zürich, Münich, Basilea). Va viatjar al Nord d'Àfrica, França, Itàlia i Espanya abans de tornar a Viena. El 1881 coneix a Marie von Ebner-Eschenbach, qui la introdueix al seu cercle literari. Tres anys després ja és coneguda de Rainer Maria Rilke, Lou Andreas Salomé i Friedrich Nietzsche, a qui va conèixer gràcies a Malwida von Meysenbug.

Helene Druskowitz va ser una de les afortunades a rebre una còpia del quart llibre de Així parlava Zaratustra, no obstant això, la seva relació amb Nietzsche no va durar molt.

Beligerant amb la religió i el sexisme

El germà d'Helene va morir el 1886 i la seva mare el 1888. El 1887, va començar a tenir una relació de convivència a Dresde amb la cantant d’òpera Teresa Malten. Posteriorment, va començar a beure en excés i fins i tot va tenir problemes amb les drogues. Després d'una separació amorosa el 1891, es va aguditzar el seu alcoholisme i va ser enviada a un hospital psiquiàtric. No obstant això, Druskowitz va continuar escrivint i publicant fins a 1905.

Va ajudar a fundar la revista feminista Der heilige Kampf (La guerra Santa). Helene criticava la religió, el sexisme i, després de la seva separació de Nietzsche, la seva filosofia. Va morir a la fi de maig de 1918, havent passat els últims 27 anys de la seva vida en un hospital psiquiàtric.