Hannah Arendt
- Data de naixement i/o mort:
- 1906, Alemanya – 1975, Estats Units
- Destacada per...
- els seus escrits sobre política, totalitarisme i modernitat.
Hannah Arendt, teòrica política alemanya d'origen jueu, va ser una pensadora que va escriure sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat.
La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l’Holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d'individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, perquè la filosofia concerneix a l'home en singular. Ella va enfocar el seu treball des de la perspectiva que els homes, i no l'home, habita la terra.
Entre les obres que escriu destaquen Els Orígens del Totalitarisme, on reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazisme, stalinisme...) i l'obra Eichmann a Jerusalem, a partir del judici d'Adolf Eichmann a Jerusalem, obra que va ser molt polèmica, ja que en ella feia pública la col·laboració amb les nazis dels Consells Jueus durant l'Holocaust.
Arendt neix el 14 d’octubre a Hannover, Alemanya, filla única de pares jueus d’origen rus. Òrfena de pare als set anys, no va tenir una infància massa feliç. Formada a Königsberg (el poble de Kant), estudia filosofia i teologia, entre el 1924 i el 1928, a la Universitat de Marburg sota la direcció de Martin Heidegger, amb qui manté un breu romanç. El 1929 es trasllada a Heidelberg i publica la seva tesi –dirigida per Karl Jaspers– El concepte de l'amor a Sant Agustí. Poc després es casa amb Günther Stern i s'instal·la a Frankfurt. El 1933 és inhabilitada per l'ensenyament en universitats alemanyes per ser jueva. Coneix a Rahel Varnhagen, a la qual dedica l’obra Rahel Varnhagen. La vida d'una jueva alemanya, que publica a finals dels 50.
Lluita contra el nazisme i a la tardor del 1933 escapa a París, on treballa rescatant nens jueus per a enviar-los a Palestina. El 1935 realitza el seu primer viatge a Palestina. Treballa a la lliga internacional contra l'antisemitisme i a partir de 1938 a l'Agència jueva de París. Es divorcia d’Stern el 1937 i el 1940 es casa amb Heinrich Blücher, militant comunista. Llavors coneix a Paul Sartre i Walter Benjamin.
La condició humana
El 1940 és deportada al camp de Gurns, gràcies al seu espòs, però, aconsegueix un visat per a viatjar als Estats Units. Allí comença a col·laborar amb el setmanari alemany Aufbau. El 1944 dirigeix els treballs de la Comissió per a la reconstrucció de la cultura jueva europea i uns anys després es converteix en la directora de l'Organització per a la reconstrucció de la cultura jueva. El 1951 assoleix la ciutadania nord-americana i apareix Els orígens del totalitarisme. El 1960 obté el premi Lessing a Hamburg per La condició humana.
El 1961 publica La crisi de la cultura i Entre el passat i el futur. El 1972 apareix De la mentida a la violència i Crisi de la república. Mor a Nova York, el desembre de 1975, després de patir un atac de cor. És enterrada al Bard College a Nova York, on el seu espòs va ensenyar durant molts anys.
