Biografía de Jorge Semprún

Biografia de Jorge Semprún

Jorge Semprún Maura nasqué a Madrid el 10 de desembre de 1923. Es va exiliar amb la seva família els primers dies de la Guerra civil espanyola. En primer lloc, va viure a la Haia, on el seu pare va ser destinat a l’Ambaixada de la República espanyola als Països Baixos. Més tard es va traslladar a París, on va cursar Batxillerat al prestigiós Lycée-Henri IV i, en concloure’l, va estudiar filosofia a la Universitat de la Sorbona. Durant la Segona Guerra Mundial, després de la invasió alemanya de França el 1940, es va unir a la resistència contra les tropes d'ocupació i va ingressar l’any 1942 al Partit Comunista espanyol (PCE). El 1943, quan tenia només 20 anys, va ser detingut i deportat al camp de concentració nazi de Buchenwald. Després de ser alliberat a l’abril de 1945, va tornar a França, convertint-se en un membre actiu del PCE. Des d’aleshores va coordinar la resistència clandestina contra el franquisme, mentre treballava com a traductor a la UNESCO. Va ser membre del Comitè Central del partit fins a la seva expulsió el 1964. Des de finals de la dècada dels cinquanta del segle passat, va realitzar una extraordinària tasca com a novel·lista, assagista i guionista cinematogràfic. Entre 1988 i 1991 va residir a Espanya, on va ser ministre de Cultura. El 1996, va ser elegit membre de l’Académie Goncourt. Va morir el 7 de juny de 2011 a París.

Tota la seva obra escrita, novel·lística o autobiogràfica, està fortament influenciada per les peripècies vitals patides, en particular pel seu pas pel camp de concentració de Buchenwald. Això el condueix a elaborar una obra de memòria que es nodreix de les pròpies experiències: El largo viaje, La escritura o la vida, Aquel domingo, Viviré con su nombre, morirá con el mío, títols escrits en francès. La seva expulsió del Partit Comunista queda reflectida a la Autobiografía de Federico Sánchez, mentre que Federico Sánchez se despide de ustedes narra el període de 1988 a 1991, en què va ser ministre de Cultura d’un dels governs de Felipe González. Algunes de les seves obres, com Le grand voyage, La montagne blanche, Quel beau dimache!i L'écriture ou la vie,es consideren títols fonamentals de la literatura de parla francesa dels últims cinquanta anys.

Obres publicades

1963. Le grand voyage, Premi Formentor (El largo viaje)
1967.- L'évanouissement (El desvanecimiento)
1969.- La deuxième mort de Ramón Mercader, Premi Femina (La segunda muerte de Ramón Mercader)
1977.- Autobiografía de Federico Sánchez, Premi Planeta.
1980.- Quel beau dimanche ! (Aquel domingo)
1981.- L’algarabie (La algarabía)
1983.- Montand la vie continue (biografia de Yves Montand)
1986.- La montagne blanche (La montaña blanca)
1987.- Netchaïev est de retour (Netchaiev ha vuelto)
1993.- Federico Sánchez vous salue bien (Federico Sánchez se despide de ustedes)
1994.- L'écriture ou la vie, Prix Femina Vacaresco (La escritura o la vida)
1995.- Mal et modernité
1995.- Se taire est impossible, amb Elie Wiesel
1998.- Adieu, vive clarté (Adiós, luz de veranos)
1998.- Le retour de Carole Neher
2001.- Le mort qu'il faut, Premi Charmettes- J.J. Rousseau (Viviré con su nombre, morirá con el mío)
2002.- Les sandales
2003.- Veinte años y un día
2005.- L'Homme européen, amb Dominique de Villepin (El hombre europeo).
2006.- Pensar en Europa (pròleg de Josep Ramoneda)
2008.- Où va la gauche ?, amb Denis Olivennes
2010.- Une tombe au creux des nuages. Essais sur l’Europe d’hier et d’aujourd´hui

Filmografia (guions cinematogràfics)

1966.- Objectif 500 millions, de Pierre Schoendoerffer
1966.- La Guerre est finie (La guerra ha terminado), d’Alain Resnais
1969.- Z, de Costa-Gavras
1970.- L’Aveu (La confesión), de Costa-Gavras
1972.- L’Attentat (El atentado), de Yves Boisset
1974.- Les Deux mémoires (Las dos memorias), guió i realització
1974.- Stavisky, d’Alain Resnais
1975.- Section spéciale, de Costa-Gavras
1976.- Une femme à sa fenêtre, de Pierre Granier-Deferre
1978.- Les routes du sud (Las rutas del sur), de Joseph Losey.
1983.- Los desastres de la guerra, de Mario Camus (TV, guions de Rafael Azcona, Jorge Semprún i Eduardo Chamorro)
1986.- Les trottoirs de Saturne, d’Hugo Santiago
1991.- Netchaiev est de retour (Netchaiev ha vuelto), de Jacques Deray, adaptació de la novel·la de J. Semprún per Dan Franck i Jacques Deray
1995.- L’affaire Dreyfus (El caso Dreyfus), d’Yves Boisset (TV)
1997.- K, d’Alexandre Arcady
2010.- Ah, c´était ça la vie!, de Franck Apprederis (TV)
2011.- Le temps du silence,de Franck Apprederis (TV)

Bibliografia bàsica sobre Jorge Semprún

Augstein, Franziska, Lealtad y traición. Jorge Semprún y su siglo, Barcelona, Tusquets, 2010 (1ª ed. en alemany, 2008).
Céspedes Gallego, Jaime [coord.], Cinéma et engagement: Jorge Semprún scénariste, en “CinémAction”, 140, Paris, Éd. Corlet, 2011.
Céspedes Gallego, Jaime, La obra de Jorge Semprún. Claves de interpretación. Vol. I: Autobiografía y novela. Vol. II. Cine y teatro (Berna, Peter Lang, 2011-2012, en premsa).
Cortanze, Gérard de, Le Madrid de Jorge Semprun, Paris, éditions du Chêne, 1997.
Liénard Ortega, María, Images féminines dans l'univers fictionnel et autofictionnel de Jorge Semprún, thèse de doctorat, département de littérature espagnole contemporaine, Lille, Université Charles de Gaulle, 2004.
Miletic, Tijana, European Literary immigration into the French Language. Readings of Gary, Kristof, Kundera and Semprun, Amsterdam / New York, Rodopi, 2008,
Nicoladzé, Françoise, La deuxième vie de J. Semprun. Une écriture tressée aux spirales de l'histoire, Paris, Flammarion-Climats, 1997.
Nicoladzé, Françoise, L’écriture et la vie. Œuvre attendue, œuvre reçue : Jorge Semprun et son lectorat, Paris, Gallimard, 2002.
Pla, Xavier (ed.), Jorge Semprún o las espirales de la memoria, Kassel: Ed. Reichenberger, 2010.
Ramoneda, Josep, “Variaciones sobre temas de Semprún”, pròleg al llibre de Jorge Semprún, Pensar en Europa, Barcelona, Tusquets, 2006.
Semilla Durán, Maria Angelica, Le masque et le masqué, Jorge Semprun et les abîmes de la mémoire, Toulouse, Presses Universitaires du Mirail, 2005

Premis i distincions

1964.- Premi Formentor per Le grand voyage (El largo viaje)
1969.- Premi Femina per La deuxième mort de Ramón Mercader (La segunda muerte de Ramón Mercader)
1977.- Premi Planeta per Autobiografía de Federico Sánchez
1989.- Doctor honoris causa per la Universitat de Tel Aviv
1994.- Premi de la Pau dels editors i llibreters alemanys (Fira del llibre de Frankfurt) per L'écriture ou la vie (La escritura o la vida)
1994.- Premi Femina Vacaresco per L'écriture ou la vie
1995.- Premi literari dels Drets Humans per L'écriture ou la vie
1995.- Premi Louis Guilloux per L'écriture ou la vie
1995.- Premi de la ciutat de Weimar
1995.- Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
1996.- Membre de l’Académie Goncourt
1997.- Premi de la Llibertat (Fira del Llibre de Jerusalem)
1999.- Premi Nonino (Itàlia)
2001.- Premi Jean Monnet de literatura europea del departament francès de Charente, per l’obra Le mort qu'il faut (Viviré con su nombre, morirá con el mío)
2003.- X Premi Blanquerna de la Generalitat de Catalunya
2003.- Medalla Goethe (Institut Goethe de Weimar)
2004.- Premi Bruno Kreisky (Viena)
2004.- Premi José Manuel Lara per Veinte años y un día
2004.- Premi Ulysse pel conjunt de la seva obra (Còrsega)
2005.- Doctor honoris causa per la Universitat Catòlica de Louvain-la-Neuve
2006.- Premi Annetje Fels-Kupferschmidt
2007.- Doctor honoris causa per la Universitat de Potsdam
2007.- Doctor honoris causa per la Universitat de Rennes 2 Haute-Bretagn
2008.- Medalla d’Or al Mèrit en las Belles Arts, del Ministerio de Cultura