Roger Gilabert Oriol
L'smog fotoquímic al Camp de Tarragona
RESUM
El boirum (smog) fotoquímic és present a les nostres vides. Tan present que, sobre tot a l’estiu, les persones que vivim a ciutat ens el trobem alguns dies només sortir de casa.
La paraula smog prové d’un joc entre les paraules angleses smoke (fum) i fog (boira), i és el nom que es dóna a una boira marró que apareix a les atmosferes urbanes de les ciutats produïda per la barreja de diversos contaminants. Anys enrere la paraula smog ens traslladava mentalment a alguna pel•lícula de Londres, on bons i dolents es fonien pels carrers de la ciutat, sense poder-se veure tot i estar molt a prop els uns dels altres.
Afortunadament, aquell boirum originat per la combustió del carbó pràcticament ha desaparegut. El que tenim ara i aquí, és el boirum fotoquímic, creat a partir de les reaccions entre els contaminants que emeten els vehicles, fonamentalment el monòxid de carboni, els òxids de nitrogen, els compostos orgànics volàtils i les partícules sòlides. Hi ha molts factors que influeixen en el nivell del boirum: la calor, el vent, la inversió tèrmica, l’orografia de l’entorn...
El treball «L’smog fotoquímic al Camp de Tarragona» és un estudi enfocat a l’observació experimental de la relació entre el trànsit de vehicles amb motor de combustió i la contaminació atmosfèrica del Camp de Tarragona durant els mesos de juny i juliol de 2006.
S’inicia amb un estudi de les bases teòriques per conèixer els fonaments científics del problema, les reaccions que es produeixen entre els contaminants i les repercussions mediambientals i sobre la salut. Continua amb una part pràctica que inclou, a més d’una explicació sobre l’índex català de la qualitat de l’aire i la xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica, una visita a l’estació automàtica de contaminació atmosfèrica del Parc de la Ciutat. També fa un exhaustiu recull i una anàlisi de les dades i gràfics de contaminació obtingudes en diferents punts del Camp de Tarragona, proporcionades per les estacions de les xarxes de control, i analitza l’efecte del vent sobre aquests contaminants i la concentració. A més, s’hi exposa una comparativa entre les dades de diferents estacions automàtiques de control de contaminació, tant dels analitzadors (que recullen dades cada minut i després fan la mitjana horària) com els captadors (que recullen dades acumulades en diferents períodes).
«L’smog fotoquímic al Camp de Tarragona»
conté també aspectes sociològics d’opinió
social i de percepció de la ciutadania, ja que analitza els resultats
d’una enquesta feta a 100 persones sobre la seva opinió respecte
a la contaminació a la zona i el seu nivell de coneixement sobre els
contaminants. El treball acaba amb la valoració personal de l’autor
sobre la qualitat de l’aire al Camp.
PARAULES CLAU
Smog, medi ambient, contaminació atmosfèrica
MATERIALS I REFERÈNCIES
 |