Gaspar Lloret Gutiérrez-Colón
Premi Maria Josepa Massanés
Arts i Humanitats, i Ciències Socials i Jurídiques
Elaboració i ús de les eines a la prehistòria: un cas pràctic
RESUM
Aquest treball és un estudi teoricopràctic sobre les eines lítiques de la prehistòria. L'objectiu principal és entendre com elaboraven les eines lítiques a la prehistòria i conèixer-ne la usabilitat segons el material de què estaven fetes.
Què em va motivar a treballar aquest tema? El fet de tenir la possibilitat d'estudiar i entendre com feien les eines lítiques els nostres avantpassats i veure com era una petita part de la seva vida quotidiana, reproduir activitats de la mateixa manera que ho feien els primers humans, em resulta fascinant per totes les incògnites que encara hi ha sobre la seva vida. Saber que estic repetint les mateixes experiències quan escullo una pedra, el mateix angle de cop, els mateixos gestos en pelar un conill, m'impressiona i alhora m'apassiona! He de dir també que aquest treball no hauria estat possible sense l'ajuda de la Dra. Gema Chacón, investigadora de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), a qui dono les gràcies per haver-me regalat tants coneixements.
Introducció. El treball consisteix en un estudi d'un grup concret i limitat de les primeres eines lítiques. Està estructurat en dues parts, una de teòrica i una altra de pràctica. A la part teòrica recopilo informació d'aquest grup d'eines, com ara la història, l'ús i la primera aparició (és a dir, com les creaven). Un cop he obtingut tota la informació necessària, he passat a la part pràctica. En aquesta segona part he reproduït les eines lítiques de l'estudi amb els materials adequats i el procés correcte, per la seva màxima semblança amb les prehistòriques i que els resultats obtinguts siguin de la màxima fiabilitat possible. Per comparar la diferència en el tall que implicava l'ús de diferents materials, mateix he creat dues eines (seguint els mateixos processos que utilitzaven els homes primitius) amb dos materials diferents (sílex i llicorella, la primera perquè era la més emprada i la segona perquè és de la zona on visc) i he esquarterat dos conills per fer-ne les comparacions adients. És, per tant, un treball pràctic basat en un model teòric definit per investigadors de l'àmbit.
Aquest tema de treball es podria classificar dins del camp científic de l'arqueologia experimental, que consisteix en la reconstrucció (amb la màxima exactitud possible i amb base científica) de fets i activitats prehistòriques, per poder comparar els resultats obtinguts amb les mostres prehistòriques, i així obtenir resultats veraços i aclaridors sobre fets del passat.
Les preguntes de recerca són les següents:
Experiment. L'experiment es va realitzar en dues fases:
1. Fabricació d'ascles
L'espai on es van fabricar totes aquestes ascles havia estat prèviament cobert per un plàstic. El plàstic és indispensable per a la recollida posterior de qualsevol resta inservible per a l'experiment, ja que no volem que en un futur poc o molt llunyà els arqueòlegs confonguin les restes que ha deixat un altre humà en el seu mateix temps fent pràctiques de la talla de nuclis lítics amb veritables restes arqueològiques de fa milers d'anys.
Una ascla és un tros de pedra tallada intencionalment a partir d'un nucli lític (és a dir, una pedra que s'utilitza com a suport). Amb els materials adequats (nucli lític i percussor, que era l'eina que feia de martell) es pot produir de manera fàcil i en molt poc temps una eina amb molt de tall i que pot ser retocada per modificar-la o adaptar-la en cas que es desgasti o que es trenqui.
Per fabricar les ascles també és necessari tenir els percussors (pedres usades com a martells) adequats. En aquest cas es van fer servir còdols de riu de diferents materials, que anàvem variant depenent de la característica del cop i de la necessitat de tall que jo tenia.
Perquè un nucli lític sigui apte per ser tallat i obtenir-ne ascles, ha de complir uns certs requisits: ha de ser del material adequat per treballar-lo i no ha de tenir fissures ni fractures; si no, al primer cop amb el percussor al nucli, es desfarà en arena o les làmines es fracturaran i produiran ascles sense tall o simplement s'esmicola en trossos massa petits per ser útils. Jo mateix vaig poder comprovar aquests fenòmens en intentar tallar quarsita: el nucli lític de quarsita que vaig utilitzar estava ple de fissures per dins i va provocar l'esmicolament de la roca en bocins i pols. Aquella roca en concret la vaig trobar per la muntanya i, com que no estava adherida a cap formació rocosa, podia haver estat afectada per molts agents externs (vent, aigua, impactes d'animals o humans, etc.) fins al punt que s'havia trencat per dintre. Penso que en el meu cas només era un experiment. Però en la vida d'aquells homínids, no trobar la pedra adequada podria ser dramàtic, ja que la seva supervivència depenia de les eines per la caça.
2. Esquarterament dels conills
Com que havia de comparar dos materials diferents (sílex i llicorella), no podia utilitzar només un conill sinó que vaig necessitar un conill per cada material. La comparació final entre l'esquarterament aquests dos conills és essencial per obtenir uns bons resultats per a aquest treball. Per tant, cada conill es va pelar i esquarterar amb un tipus d'ascla diferent, i en cada experiment vaig anotar l'experiència com a tallador: el temps dedicat per cada un, les eines utilitzades (la funcionalitat, durada i desgast), l'efectivitat de tall, dificultat d'ús de les mateixes eines amb diferents materials i avantatges i desavantatges de cada. Els dos conills eren bastant similars en grandària i pes perquè aquests dos factors podien marcar la diferència en el tall.
Resultats i conclusions. El treball presenta tres tipus de conclusions: conclusions de la fabricació d'ascles, de l'esquarterament dels dos conills i les conclusions generals sobre les eines fabricades. Per falta d'espai, a continuació presento un resum de les descobertes més interessants:
MATERIALS
