Gerard Burjalès del Amo
Premi Rodrigo Miralles
Compromís Social i Solidaritat
Pill-Bot - Creació d'un robot pastiller
RESUM
Els pastillers són elements que permeten organitzar la presa de medicaments i, com que vivim en una era en què els lavabos ja són intel·ligents, en aquest treball desenvolupo un prototip de pastiller robotitzat per fer més intuïtiu el tractament per mitjà de pastilles.
El treball parteix d'una idea i desenvolupa un prototip final que passa per les diverses etapes de disseny i desenvolupament del producte. Comença per entendre les necessitats de la societat i acaba definint les línies de funcionament del robot que subministra medicaments sòlids per via oral. I d'aquí ve el nom: PillBot, de l'anglès pill (pastilla), i bot, de robot.
Segons la CAMFiC, menys del 50% dels pacients amb patologies cròniques segueixen les recomanacions mèdiques i, segons les dades del 2017 del CatSalut, un 10,9% de les hospitalitzacions podrien ser potencialment evitables si es fes un control més rigorós a l'Àrea Bàsica de Salut (ABS). El compliment terapèutic té una importància considerable en el percentatge anterior.
Al voltant del 25% de les visites a les ABS són de persones de més de setanta-cinc anys, una xifra bastant elevada tenint en compte que aquest col·lectiu només suposa el 9% de la població assignada. La mitjana de visites anuals de la població general es troba en les 8 i la de persones més grans de setanta-cinc anys, en 15, i el 45% d'aquestes persones hi va més de 12 vegades. En definitiva, els que hi van hi van molt sovint. Aquestes dades ens fan notar quin és el públic al qual va destinat aquest pastiller: són les persones amb malalties cròniques, però sobretot les persones grans, ja que poden trobar més dificultats en l'organització de les preses.
Amb aquest pastiller podríem controlar millor els tractaments incorporant una nova eina als professionals mèdics per adequar millor els tractaments als pacients. Això repercutiria directament en la millora de la qualitat de vida dels mateixos pacients. A més, podríem detectar els medicaments que el pacient no pren per adaptar el tractament o acabar disminuint el nombre de receptes per persona i any, que se situa en les 27,2 si no són efectives. Indirectament, podríem reduir la despesa pública farmacèutica, situada en els 298,12 € per persona i any, en els casos en què les dades ens diguin que es malbaraten.
Aquest pastiller podria ser un element més dins d'un sistema, actualment deficient, de país amb tot el conjunt de serveis i professionals que treballen per a la plena integració de solucions tecnològiques. Imagineu que el metge ens receptés les diferents pastilles i només haguéssim de reomplir les tremuges del pastiller. Evidentment, el sistema sanitari català està molt lluny d'aquest objectiu, si considerem els indicadors que proporciona la fundació TIC Salut.
Pel que fa al disseny, una de les dificultats que van sorgir va ser el gran rang de medicaments orals sòlids, amb gran varietat de mides i formes segons el principi actiu i la farmacèutica. Una de les tasques va ser fer un estudi de mercat per trobar un sistema fàcilment adaptable i que pogués integrar el nombre més elevat de principis actius.
Vaig analitzar la mida de 55 pastilles incloses dins dels 100 principis actius més comuns. En el disseny del prototip hi he pogut integrar un 80% de les pastilles analitzades. Actualment, hi ha un gran nombre de farmacèutiques que comercialitzen principis actius anàlegs, i això, afegit a les dades d'integració dels medicaments, em porta a pensar que sempre es podria trobar un fabricant compatible amb el robot per a cada tractament.
Aquest prototip conté una gran quantitat de peces impreses amb impressió 3D, el mètode constructiu que ha permès la inclusió de tants principis actius. Es tracta d'una capsa de 0,6 × 0,15 × 0,25 m. La mida del pastiller permet emmagatzemar una mitjana de 30 pastilles per a cada un dels deu principis actius, segons la forma que tinguin. El sistema trobat permet que l'encarregat del manteniment només hagi de buidar els medicaments a la tremuja adequada.
Les pastilles es dispensen per mitjà d'un motor pas a pas, concretament deu (un per a cada tremuja). He utilitzat aquest tipus de motor perquè és més precís i econòmic. Als motors se'ls acobla una peça de plàstic fàcil de canviar, per adaptar-se a les mides dels diferents medicaments. Quan la peça rota, una pastilla es dispensa i cau al gotet que agafarà el pacient.
El robot està basat en la placa Arduino, un ecosistema molt versàtil i adaptable a les necessitats. El projecte queda obert a noves millores, com ara poder controlar el robot via wifi, o implementar una interfície d'usuari d'ús molt fàcil per mitjà d'una aplicació. També es van desenvolupar sistemes per incentivar la presa dels medicaments i per controlar-ne la presa a través de la tecnologia RFID. Aquesta tecnologia permet haver de disposar d'un únic pastiller per a tots els usuaris que visquin en una zona o habitatge determinat.
Tots aquests elements es van integrar amb la creació d'una PCB, atès que, quan es treballa amb motors pas a pas, necessites moltes línies de dades i sense una PCB hauria estat molt difícil fer una circuiteria ordenada i funcional. Aquest robot va alimentat a 9 V i posseeix un rellotge (RTC), per tal de mantenir la informació horària en cas de perdre la connexió a la xarxa elèctrica.
Un dels punts analitzats també en aquest treball va ser l'impacte que té la implantació de les noves tecnologies en el tractament dins del sistema sanitari. La tecnologia és el futur, i l'hem d'utilitzar per al nostre bé i no per reduir costos econòmics.
El que és clar és que aquest robot busca agilitar i facilitar al personal mèdic el control de la presa de medicaments dels pacients i hauria de permetre poder dedicar més temps al pacient. En el cas contrari, és clar que no es tracta d'un sistema, sinó d'un negoci.
Aquest projecte m'ha permès conèixer tot el procés de creació d'un producte, des del desenvolupament de la idea fins a la creació del prototip que permetrà subministrar deu principis actius diferents en els moments del dia en què sigui necessari per a un bon tractament.
En conclusió, he pogut aplicar la tecnologia per buscar solucions a problemes actuals i obrir la porta a un element més que permetria millorar la qualitat de vida de molta gent.
MATERIALS
