Inés Ochoa Castro
Premi Rafael Battestini
Medicina, Ciències de la Salut i de la Vida
Síntesi i anàlisi del principi actiu d'analgèsics d'ús comú
RESUM
Els fàrmacs són substàncies biològicament actives, capaces de modificar el metabolisme de les cèl·lules sobre les quals actuen. S'utilitzen per al tractament, la cura, la prevenció i el diagnòstic de malalties, així com per inhibir l'aparició de processos fisiològics no desitjats. Perquè una substància biològicament activa es pugui considerar un fàrmac, ha de ser administrada exògenament al cos i ha de tenir fins mèdics.
Existeixen diverses formes farmacèutiques sota les quals es presenten i es comercialitzen els fàrmacs, amb l'objectiu de maximitzar els beneficis terapèutics del pacient i minimitzar els efectes col·laterals que puguin produir, així com millorar l'aspecte i el sabor.
Un tipus concret de fàrmac són els analgèsics, els quals tenen la funció d'eliminar o disminuir el dolor sense provocar alteracions importants de la consciència ni altres sensacions.
Personalment, i fins fa poc temps, cada cop que prenia un analgèsic l'única cosa que sabia sobre aquest tipus de fàrmac era que em feia passar el dolor o la febre. Així com jo mateixa tenia molts dubtes sobre el seu funcionament en el nostre organisme, hi ha molta gent que està desinformada sobre els efectes i la composició d'un tipus de fàrmac que gairebé tots nosaltres fem servir habitualment. Per aclarir aquests dubtes, primer hem de distingir entre els diferents tipus d'analgèsics existents i les parts que constitueixen el fàrmac.
Parlant sobre el mecanisme pel qual actuen, els analgèsics es classifiquen en opiacis, que actuen en els receptors cerebrals per inhibir l'impuls dolorós que els arriba, i no opiacis, entre els quals s'inclouen l'àcid acetilsalicílic, l'ibuprofèn i el paracetamol. Els analgèsics opiacis, de dispensació amb recepta mèdica, es poden fer servir per alleujar el dolor en períodes curts o llargs, encara que poden generar addicció al tractament. En canvi, els no opiacis es fan servir en dolors lleus o moderats, i es poden obtenir majoritàriament sense recepta.
Si ens endinsem més en la composició del fàrmac, podem distingir dos components clau, la funció dels quals és ben diferent en un mateix analgèsic. En primer lloc, tenim els excipients. Aquest component facilita l'administració del principi actiu, en millora l'eficàcia i alhora n'assegura l'estabilitat i, en conseqüència, la conservació fins la data límit d'utilització. Per tant, l'excipient no té un efecte directe sobre la nostra salut.
D'altra banda, tenim el principi actiu, la substància a la qual es deu l'efecte farmacològic d'un medicament. El seu ús es remunta a la prehistòria. Antigament, els principis actius eren herbes i substàncies naturals; després, durant els últims segles, es van anar aïllant els components de les plantes, i, en el segle xx, es va aconseguir identificar l'estructura de molts d'ells. L'activitat d'un principi actiu varia a causa de la seva naturalesa, però es relaciona amb la quantitat ingerida o absorbida. Cada principi actiu sol associar-se amb un excipient concret.
En el meu treball de recerca, els principis actius que he treballat han estat: l'àcid acetilsalicílic, conegut comunament com a aspirina (amb propietats analgèsiques, antiinflamatòries, antipirètiques i antiagregant plaquetari), i el paracetamol (amb propietats analgèsiques i antipirètiques).
A més de la recerca d'informació, les pràctiques al laboratori em van ajudar a comprendre moltes de les qüestions que tenia sobre els analgèsics d'ús comú. La primera va tractar sobre l'extracció del principi actiu àcid acetilsalicílic, en la qual vaig extreure l'AAS d'una forma farmacèutica general mitjançant la dissolució en etanol, una filtració posterior i la cristal·lització del producte final. Finalment, vaig determinar-ne la puresa, i vaig comprovar que el punt de fusió del producte final coincidia amb el de l'AAS.
La segona pràctica fou la síntesi de l'AAS a partir de l'anhídrid acètic i de l'àcid salicílic. En aquest cas, vaig fer servir dues receptes diferents, la primera amb H2SO4. El punt de fusió també coincidia amb el de l'AAS i el rendiment fou del 77%. En la segona recepta, amb HCl, menys agressiu amb el medi ambient (química verda), el rendiment fou del 57%.
Finalment, en la tercera pràctica, extracció de l'AAS del salze blanc, vaig extraure el principi actiu directament de l'escorça del salze blanc (que és d'on es va obtenir originàriament). Aquesta pràctica va ser la més complicada de reproduir. La dificultat es trobava en el fet que treballava amb un reactiu d'origen vegetal i vaig haver de realitzar diverses variacions en la recepta original. Alhora, però, també fou la més interessant.
Posteriorment a aquesta recerca d'informació sobre els principis actius, per conèixer-ne les propietats, els efectes adversos o la història, i després d'haver tractat de sintetitzar i extreure el principi actiu de l'aspirina als laboratoris, em preguntava: quins coneixements té la gent sobre els analgèsics?
Per tal de descobrir-ho, vaig realitzar una enquesta en la qual es feien preguntes tancades en relació amb l'ús dels analgèsics. L'enquesta es va realitzar a persones de diferent sexe, edat i ocupació. Constava de preguntes com ara la freqüència amb què prenien analgèsics, quina era la forma farmacèutica que feien servir més (pastilla, loció, en pols) i altres preguntes més personals, com si s'interessaven per conèixer el principi actiu dels analgèsics que prenien o si consideraven que el fet de prendre aquesta mena de fàrmacs podria causar-los una dependència psicològica.
Alguns dels resultats que vaig observar van ser que una gran majoria de persones sí que s'interessava per saber quin era el principi actiu dels analgèsics que prenien i que la forma farmacèutica més comuna era la pastilla. També que un petit percentatge de persones sí que considerava que els analgèsics podien causar dependència psicològica. A més, vaig veure que no hi havia gaire diferència entre les respostes dels homes i les de les dones. En canvi, en la classificació per ocupacions, el grup dels jubilats presentava algunes diferències en comparació amb els altres. Per exemple, aquest era el grup que s'automedicava menys, potser perquè ja prenien prou fàrmacs per prescripció mèdica i havien d'anar amb compte; també van ser els que patien més els efectes secundaris, els quals solen incrementar-se amb l'edat.
Finalment, amb tota aquesta informació i amb els resultats de l'enquesta, vaig poder concloure que, efectivament, els analgèsics són els fàrmacs més utilitzats avui dia i amb més freqüència, ja que són uns fàrmacs que semblen molt simples i a l'abast d'una gran part de la població. Això mateix hauria de ser una motivació per interessar-nos més per la seva composició i els efectes que tenen en la nostra salut.
MATERIALS
