Nabila Ikkene Damnatil
Premi Rafael Battestini
Medicina, Ciències de la Salut i de la Vida
Mutagen Freee
RESUM
Benvinguts a Mutagen Free!
En l'actualitat, les societats estan provocant molts canvis a la Terra i directament perjudiquen cada persona que hi habita. La contínua contaminació per l'alliberament de fums tòxics en els sectors industrials, que provoquen malalties respiratòries, i les noves tecnologies, a les quals estem contínuament connectats i emeten radiacions perjudicials, són uns dels grans causants, a llarg termini, de mutacions en els individus. La hipòtesi de la recerca es basa en aquesta observació: convivim amb agents mutàgens i no ens adonem del que podrien arribar a induir, ja que poden provocar alteracions cel·lulars.
Per estudiar els possibles efectes d'aquests agents sobre els organismes, gran part de la recerca s'ha destinat a treball de laboratori. L'experimentació s'ha dut a terme en diverses pràctiques, cadascuna centrada en un agent mutagen diferent.
Entre aquestes pràctiques, n'hi ha una que es dedica sobretot a l'estudi de les radiacions UV. En aquesta pràctica, s'ha volgut estudiar un patró d'organisme senzill com el llevat en l'efecte de les radiacions UV. Per fer l'estudi, s'han preparat els cultius per al llevat amb els seus nutrients per assegurar els processos naturals, i s'han distribuït en diferents tubs d'assaig. El conjunt d'aquests tubs d'assaig es divideix en una primera meitat que no tindrà cap contacte amb la radiació i una segona que s'exposarà a la radiació en diferents terminis de temps. Això permetrà més tard, arribar a una comparativa eficaç i a uns resultats més fiables. Us deveu preguntar com he pogut arribar a observar cap efecte si es tracta d'organismes molt petits; de fet, microscòpics. Doncs he tingut en compte la fermentació, procés metabòlic que fan els llevats per obtenir energia. Consisteix a nodrir-se de sucre, glucosa i alliberar com a producte CO₂. Com a variable he tingut en compte la quantitat de CO₂ que s'ha alliberat en relació amb el pes i secundàriament el temps que cada tub ha estat exposat a la radiació. Si el pes era més elevat, vol dir que s'havia alliberat poca quantitat de CO₂ i, per tant, el procés no havia tingut tanta eficàcia; d'altra banda, si el pes era més baix, significa que la quantitat de CO₂ que s'havia alliberat era més elevada i, per tant, sí que el procés havia tingut més eficàcia. Després de tot el seguiment, anotant el pes cada dia, s'ha fet una observació i, en obtenir la taula de resultats, s'ha vist que en els tubs irradiats es va alliberar una quantitat de CO₂ més baixa que en els tubs no exposats a la radiació. Aquesta evidència va permetre comprovar que la radiació UV sí que podria tenir efecte sobre els organismes.
Un altre agent físic que es va estudiar va ser la radiació electromagnètica i el seu efecte es va experimentar sobre la germinació i el creixement de les plantes. Com a patró d'organisme vegetal, es van utilitzar les llavors de les llenties. La metodologia s'ha basat a irradiar les llenties durant diferents terminis de temps (dos, set i aproximadament trenta dies) i després observar el procés de germinació de la planta.
En aquesta pràctica, per poder afirmar o negar la hipòtesi, s'haurien de fer rèpliques i veure si les cèl·lules s'oxiden, moren o pateixen alguna alteració en el creixement per l'efecte del mutagen.
També he tingut en compte l'estudi d'agents químics, que han tingut un paper en dues pràctiques. En una, els agents químics estudiats van ser la cafeïna i l'alcohol genèric, i el seu efecte va ser estudiat sobre la Daphnia magna, coneguda com a puça d'aigua. En aquest experiment, he exposat les puces a diferents concentracions d'aquestes substàncies i he anat observant-les. Les puces procedents dels medis contaminants van morir el mateix dia, però les del medi de control van sobreviure fins al tercer dia i possiblement per la quantitat de nutrient per quantitat d'aigua. Aquest fet pot verificar que les substàncies han alterat la viabilitat de les puces, de manera que no han pogut sobreviure, però aquesta pràctica es podria millorar fent rèpliques on se subministrin quantitats menors de substàncies perquè el que interessa és que sobrevisquin i, si veritablement hi ha hagut una mutació, observar-la amb la segona generació.
En la quarta pràctica, he utilitzat diverses substàncies com a agents químics: peròxid d'oxigen, àcid acètic (vinagre) i un antioxidant com el te verd per evidenciar un fenomen contrari. Com a model de cèl·lula eucariota he emprat un fong, el llevat de l'espècie Saccharomyces cerevisiae. La hipòtesi és que pot ser que aquests agents químics provoquin estrès cel·lular, menys el te verd, i afectin el funcionament cel·lular per la mutagènesi.
En relació amb la metodologia, primer he volgut saber quin era el llevat i la concentració més idònia amb què es treballaria; per això he inoculat diverses plaques amb els diferents llevats, el sec i el fresc fent dilucions. Després de l'observació de les plaques, he triat el tipus de llevat i la concentració que permetia la formació de colònies de manera clara, que ha estat el llevat sec a la dilució d'1:10. Més tard, he tornat a preparar la solució del llevat amb la dilució d'interès i he sembrat set plaques on he posat 3 ml i 6 ml de cada substància. L'endemà hi faig una observació i n'obtinc els resultats; només hi he pogut observar colònies amb més claredat amb l'àcid acètic i que com més concentració, menys colònies; per tant, per al vinagre la hipòtesi és certa. En canvi, amb el peròxid d'oxigen he pogut observar algunes colònies, però no s'apreciaven bé per les floridures que tenien lloc a les plaques. D'altra banda, amb el te verd no hi he apreciat cap colònia, cosa que és estranya perquè el te verd és un antioxidant i s'haurien d'apreciar moltes colònies de manera clara i sense cap afectació. En aquesta praxi, els punts que es poden millorar per afinar els resultats i les conclusions són: evitar la contaminació de les plaques possiblement per la temperatura (ambient estiu); utilitzar medis de cultius líquids, perquè treballar amb els sòlids tendeix a més error, i augmentar el nombre de concentracions.
Finalment, considero que la realització del treball ha sigut satisfactòria. Un limitant ha estat el factor temps, però, si es pogués continuar el treball després de veure els resultats i les possibles millores, es podria arribar a unes conclusions més afinades i molt interessants. Aquesta recerca també es podria focalitzar cap a moltes vies d'investigació, ja que és un camp captivador i que sembla que serà molt present entre nosaltres en un futur.
Espero que hagi sigut de profit i interès.
MATERIALS
