Helena Gracià Castejón
Premi Maria Josepa Massanés
Arts i Humanitats, i Ciències Socials i Jurídiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romà dels Serdans d'Alfara de Carles (Baix Ebre)
RESUM
La principal motivació que em va impulsar a triar aquest tema va néixer de l'entorn familiar, ja que, encara que no visc al poble d'Alfara de Carles, hi tinc família. Fa uns anys, en ocasió d'una visita familiar, vaig tenir l'ocasió de passejar-me pel jaciment dels Serdans i, certament, em vaig quedar força sorpresa i vaig pensar que, algun dia, caldrà descobrir els secrets que encara guarda amagats sota terra.
Com que a mi m'agrada molt l'arqueologia, em va semblar que les circumstàncies m'oferien una ocasió singular i l'havia d'aprofitar, en el sentit de convertir el jaciment i els materials que s'hi han anat trobant en objecte d'estudi, ja que mai no s'hi ha realitzat cap investigació a fons, potser perquè fins ara s'ha considerat de poca importància. Amb tot, la troballa d'una antefixa i de fragments de teules romanes, a banda de la conservació de dues teules més, senceres, i d'un fragment de doli, crec que haurien de suposar un canvi d'opinió sobre les informacions que aquest jaciment pot aportar per tal de conèixer millor les vil·les romanes rurals de les muntanyes dels Ports, que, tot i estar situades en zones abruptes i, per tant, allunyades de l'eix comercial i de comunicació que suposava el riu Ebre, mantenien una certa relació econòmica amb la capital del territori, Dertosa (actual Tortosa).
Alfara de Carles és un poblet petit al cor de les serralades del Parc Natural dels Ports, al Baix Ebre. El jaciment es troba a prop del barranc de la Conca, una vall molt rica en vegetació, aigua, caça i pesca; per això, abans que els romans, per aquest indret hi van transitar els ibers i els homes del neolític. Aquesta ocupació antròpica, que s'ha allargat fins a l'actualitat, ha buscat sempre treure profit de tots els recursos naturals que proporciona l'entorn.
Encara que d'aquest jaciment, que pertany al Baix Imperi, se'n tenen notícies des dels anys seixanta del segle passat, ni els historiadors ni els arqueòlegs no l'han tingut gaire en compte en els seus estudis. Només en alguna ocasió s'han referit a la seva existència o han descrit superficialment les característiques del lloc on es troba. Per això, com que la informació és poquíssima, m'ha suposat un repte personal molt engrescador partir gairebé de zero.
M'agradaria insistir que el meu treball no és un document arqueològic com a resultat d'una excavació; per tant, no hi ha cap descripció de treballs de camp, prospeccions, planimetria, ni cap concreció de les diferents metodologies que els arqueòlegs fan servir i que expliquen en els seus informes sobre les excavacions que realitzen. Al contrari, es tracta d'un intent de recollir moltes dades, que en aquests moments estan disperses, i interpretar-les amb l'objectiu de fer una contribució perquè la gent en general conegui millor aquest jaciment i l'entorn geogràfic i històric en què es va desenvolupar, sense oblidar aquells aspectes historicoarqueològics, tant anteriors com posteriors, que poden ajudar a entendre l'evolució del poblament dels Barrancs de la Conca, la Vall Cervera i el Llop, tots al terme municipal d'Alfara de Carles. Per aquest motiu faig una descripció dels fets més significatius ocorreguts durant el període medieval, després que l'assentament dels Serdans, que va entrar en funcionament vers el segle ii aC, fos abandonat cap a principis del segle V dC.
L'any 1984 s'hi va trobar, com ja he dit, una antefixa en molt bon estat de conservació, la qual m'ha despertat l'interès de cara a trobar una explicació que justifiqui la presència, en un indret muntanyós, d'aquest ornament arquitectònic i d'altres peces que hi han aparegut.
Les dues hipòtesis plantejades en el meu estudi, a falta d'una excavació o d'una prospecció que aportin noves dades, són:
a) Que es tracti d'una vil·la rústica dedicada a l'explotació dels recursos naturals del lloc, amb una part més noble destinada a l'ús del propietari, potser pertanyent a l'aristocràcia hispanoromana de la ciutat de Dertosa. L'antefixa, doncs, devia procedir d'aquesta àrea residencial.
b) Que es tracti d'un centre manufacturer, especialitzat en materials de construcció, sobretot teules, tot i que de moment no s'ha localitzat cap indici de forn. En aquesta terrisseria, segurament també s'hi devien elaborar altres objectes de terrissa: antefixes, recipients ceràmics diversos…
És evident que els treballs agrícoles que s'han realitzat durant segles en el lloc que ocupava el jaciment dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han anat degradant les restes fins gairebé esborrar-ne l'existència. Ara bé, estic convençuda que el topònim Alfara, d'origen àrab, conserva encara el record del que probablement fou una teuleria. En aquest sentit, l'historiador tortosí E. Bayerri pensa que Alfara prové d'al-fakhar, que significa ‘teuleria', la qual cosa dona a entendre que en aquest lloc existia antigament algun establiment dedicat a la fabricació de teules; en canvi, Alcover-Moll considera que deriva d'al-ḥārā ‘poblet, llogaret', una opinió que també comparteix J. Negre quan parla dels poblats en altura que, a l'època medieval, es van anar fundant en diferents llocs dels Ports. Personalment, penso que tant una teoria com l'altra tenen la seva part de raó i estan ben justificades històricament i geogràficament. Ara bé, després de fer una observació del territori, he arribat a la conclusió que aquest topònim àrab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a referència el que devia ser un centre terrisser romà. Aquest seria un nou argument per defensar la hipòtesi que es tractava d'un centre rural especialitzat en la producció de ceràmica, principalment materials de construcció.
Cap a principis del segle x, quan s'hi van establir els primers pobladors islàmics, les ruïnes d'aquella teuleria romana dels Serdans encara devien ser visibles, de manera que es va convertir segurament en una referència important des del punt de vista geogràfic.
D'altra banda, també està ben justificada la tesi que fa procedir Alfara d'al-ḥārā ‘poblet, llogaret', ja que en la seva fundació es devia tractar d'una petita agrupació de famílies que s'havien establert en aquesta muntanya cap al segle x, després que ja havien tingut lloc els assentaments islàmics de Carles i l'Ullal. Aquests pobladors devien ocupar poques cases, però, per tal defensar-se i comunicar-se amb el lloc de Carles, van construir una torre de planta quadrada. En conclusió, doncs, la meva opinió és que el topònim Alfara, derivat de l'àrab, designava el lloc proper a l'antiga teuleria romana dels Serdans, en tractar-se d'una construcció i d'unes instal·lacions prou importants perquè servissin de referència geogràfica als que freqüentaven aquests indrets, majoritàriament pobladors mossàrabs que devien haver preferit aixecar els habitatges en un indret més elevat, a dalt del turó on es troba actualment el poble d'Alfara de Carles, a tocar del barranc del Llop, abans que reaprofitar l'espai que havia deixat l'assentament dels Serdans. D'aquesta manera podien controlar millor les terres dels voltants i sentir-se més segurs.
Sigui com sigui, una cosa és certa: és un assentament rural en el context d'una ocupació de les zones de muntanya properes a Dertosa que va tenir lloc a partir del segle ii dC, quan els contactes comercials amb altres territoris del Mediterrani van disminuir i es va fer necessari crear nous espais rurals de producció per compensar-ho. Amb la caiguda de l'Imperi romà d'Occident al segle v dC i la consolidació del poder visigòtic, aquests centres de producció, i el dels Serdans n'és un clar exemple, van quedar abandonats definitivament.
MATERIALS
