Laia Gomis Duran
Premi Maria Helena Maseras
Estudi de Dones i Gènere
Les dones en la ciència
RESUM
Les dones, les que viuen, les que ho poden fer tot, les encadenades, les que porten arrugues tatuades a la pell, les que criden, les que ploren, les valentes, però sobretot les fortes, aquelles que han lluitat per tenir un futur millor. Avui ens hi fixem, són les protagonistes d'aquesta història.
El 1951 Rosalind Franklin va realitzar la famosa Fotografia 51, on mostrava el resultat del seu descobriment, l'estructura de la molècula d'ADN. Tot i haver sigut una de les pioneres en aquest fet, no va rebre cap reconeixement. Van ser Watson i Crick, investigadors i companys de Franklin, que no només li van robar l'estudi, sinó que també es van emportar tot el mèrit.
Agnòdice, infermera de l'antiga Grècia, va haver de fingir ser un home per tal fer realitat el seu somni, ser comadrona, ja que, si se n'hagués descobert la identitat autèntica, no hauria sigut gens acceptada.
Aquests són exemples de figures femenines que van haver de lluitar aferrissadament per les seves vides i somnis, per fer un pas endavant en la història de la ciència i no només ser un element efímer d'un quadre on el masclisme era el principal protagonista. Les vides d'aquestes dones estan tacades pel menyspreu i per la derrota personal. Però el que no saben elles és que han sigut el coratge i l'esperança d'aquelles que amb les seves mans han construït un món on les dones científiques tenen cabuda.
A l'hora de triar el meu treball de recerca, vaig pensar en dos fets que m'apassionen i que sovint van agafats de la mà: la ciència i la lluita de les dones en qualsevol àmbit que les envolti. Vaig preveure que fer el treball de recerca d'aquest tema podria donar una mínima visibilitat a un afer encara molt amagat per la societat com és la desigualtat de la dona en la ciència. Però, en contraposició, també cal recordar les moltes dones, col·lectius i campanyes que han fet possible que la figura femenina dins del món de les ciències no sigui oblidada ni descartada.
La ciència, per a mi, és una cosa màgica, que et dona l'oportunitat d'observar, d'escoltar, d'investigar i de crear. També és un fil conductor per unir pensaments i créixer com a persones dins d'un món destinat constantment al canvi. Per a una societat, l'avenç, ja sigui científic o social, és la locomotora que la porta a un futur millor. Però, quan una part de la societat ha estat oblidada durant molt de temps i de manera intencionada, aquesta societat s'anquilosa i no avança.
Oblidar les dones dins de les ciències és com oblidar l'obvietat més gran, ja que elles han fet possible incalculables investigacions i assoliments científics, però sempre portant la bandera de la humiliació i l'estigma al capdavant. Les ha perseguides, i les continua perseguint, la negació i la dificultat de fer allò que desitgen fer.
Actualment, les dones continuem lluitant per formar part d'una societat que ens valori la nostra feina com a mares, filles, àvies, però sobretot com a individus totalment dignes d'exercir i de crear ciència. Cada vegada més, la figura femenina es disposa a ocupar rols dins del món científic que aparentment són igual d'accessibles per als homes que per a les dones, encara que avui en dia, en plena època d'esplendor social, tecnològica i científica, la dona ha de treballar molt més, demostrar molt més i estudiar molt més per poder ser considerada dins l'àmbit científic.
L'educació de les noies, potencialment futures investigadores de grans avenços científics, és la clau perquè puguin exercir els seus somnis d'una manera digna.
El meu TDR consta de dues parts. La primera és teòrica, on exposo la relació de la ciència amb el feminisme i els corrents més actuals, la clara evidència que la ciència té nom d'home i acabo per un recorregut històric que passa per diferents referents femenines en l'àmbit de la ciència, des de Hipàtia d'Alexandria fins a la premi Nobel de química Frances Arnold.
A la segona part, el treball de camp, vaig buscar dones científiques actuals de diferents generacions, vaig entrevistar-les i vaig poder observar quines eren les seves inquietuds i què pensaven sobre la desigualtat de gènere que aguaita al món científic. D'altra banda, volia buscar l'arrel de per què les nenes no s'interessen tant pel món científic; per tant, vaig fer una recerca de projectes de promoció que encoratjaven les nenes i joves a tirar endavant els seus somnis d'exercir la ciència. També vaig trobar important fer enquestes i experiments amb nens i nenes dins de l'àmbit escolar per descobrir quin interès tenen per la ciència. I, finalment, un tríptic resumia les claus del meu treball de recerca.
Les conclusions més importants del meu treball són que la figura de la dona en la ciència ha estat minsa, no per la seva incompetència, sinó per raons purament socials i masclistes; que la falta de referents de dones científiques fa que les joves no s'emmirallin en cap personatge i descartin totalment l'opció de la ciència, i, finalment, que les dones no només hem de lluitar per poder exercir ciència, sinó per poder-nos fer un lloc dins del complex món de la ciència, fet que demostra que la ciència està plena encara de matisos masclistes.
Encara queda molta feina per fer dins de la lluita de la igualtat de gènere en la ciència, però cal ser perseverants i no deixar de treballar com aquelles que han fet possible que avui en dia hi hagi dones capdavanteres en hospitals, en laboratoris, en centres de recerca, i que sobretot es mostren orgulloses d'allò que fan i que per convicció mai no deixaran de fer. El meu agraïment a totes les persones que m'han ajudat en l'elaboració d'aquest treball: la meva tutora, Cori Raduà; totes les persones entrevistades i enquestades; els que han sigut partícips de les pràctiques experimentals de 5è de primària i 3r d'ESO; el Barcelona Supercomputing Center, i la meva família.
Finalment, m'agradaria remarcar una frase de Wang Zhenyi, científica: “Quan es parla sobre l'aprenentatge i la ciència, la gent no pensa en les dones.”
MATERIALS
