Giovanni Gonzales Asunción
Premi Maria Josepa Massanés
Arts i Humanitats, i Ciències Socials i Jurídiques
En camí d'un canvi? Anàlisi del model i currículum educatiu de Catalunya
RESUM
“En camí d’un canvi?” és el títol que porta aquest treball de recerca i consisteix en una anàlisi profunda del model i del currículum educatius a Catalunya. La motivació per investigar aquest tema ve arran del debat que hi ha en els estudiants i en la societat en general sobre si realment les assignatures que s’imparteixen a les aules són les encertades en el sentit de si tenen alguna utilitat o no en les persones, i també posar a debat el canvi del model educatiu. El model educatiu necessita un canvi urgent? Hem d’adaptar l’ensenyament a una eina que doni resposta a les necessitats de les persones del segle xxi? La resposta és que sí, però d’alguna manera convé tractar el perquè i repensar cap a quin model educatiu volem anar.
Són qüestions força interessants i curioses, i per això m’ha motivar tractar aquest tema amb un treball de recerca partint d’uns fonaments teòrics i uns procediments experimentals. La hipòtesi del treball de recerca és saber quins canvis concrets del model i currículum educatiu català es podrien fer per arribar a un ensenyament més útil i adaptat a les necessitats actuals. A més, aquest model educatiu no aporta solucions als nostres problemes. Els objectius de la investigació són conèixer els conceptes de model educatiu i currículum educatiu, analitzar el model i el currículum de Catalunya, centrant-me en les etapes d’ESO i batxillerat, i fer propostes de canvis per acabar dissenyant un currículum educatiu d’elaboració pròpia.
Pel que fa a l’estructura del treball, es divideix en dues parts: la part teòrica i la part pràctica. D’una banda, la part teòrica, formada per set punts, inclou les explicacions i les definicions dels conceptes, un breu resum de la història i l’evolució de l’educació a grans trets, una explicació del context actual i l’anàlisi d’algunes reflexions de cinc pedagogs o filòsofs: Plató, Immanuel Kant, Karl Marx, Maria Montessori i Rosa Sensat. A banda d’això, també hi ha una mostra de projectes i programes educatius que pretenen “fugir” i “trencar” les dinàmiques de l’escola convencional: projectes concrets com Escola Nova 21, el projecte Magnet, l’aula invertida, etc. També explico les reivindicacions d’algunes entitats i associacions vinculades al món de l’ensenyament per reconèixer la lluita que fan per contribuir a la millora i a l’actualització del model educatiu català. Així doncs, la part teòrica serveix en certa manera per ubicar-nos i conèixer per sobre els diferents conceptes i el context actual del model educatiu.
La metodologia aplicada per confeccionar aquesta part s’ha basat sobretot en una recerca exhaustiva en fonts com llocs web oficials d’institucions que regulen la legislació educativa, articles, llibres, textos dels filòsofs i pedagogs esmentats, o notícies relacionades amb l’ensenyament.
D’altra banda, la part pràctica s’estructura en quatre parts. La primera consisteix en una comparació explicativa entre les característiques del model educatiu català i el model educatiu finlandès, un model que és referent pel seu èxit, per contrastar i analitzar els diferents aspectes educatius. La segona part és l’anàlisi de dues enquestes que vaig dissenyar, una per al professorat i l’altra per a l’alumnat, per recollir les diferents opinions i valoracions, poder interpretar-les i extreure’n alguna proposta de millora. La tercera part són dues entrevistes a dos professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) experts en la matèria. Aquestes entrevistes han servit per reforçar el treball i m’han ajudat amb l’anàlisi de les enquestes. Finalment he elaborat un currículum educatiu i he proposat alguns canvis a partir dels fonaments teòrics i pràctics de la investigació.
Respecte a aquesta elaboració pròpia d’un currículum ideal d’ESO, vull destacar, per exemple, la consolidació de l’assignatura de ciutadania, ètica o valors o bé la incorporació de l’ecologia (dins de ciències naturals) i de la salut (dins d’educació física) com a possibles continguts que es poden tractar a les aules. Al batxillerat es podrien incorporar assignatures específiques com canvi climàtic, introducció a l’economia, orientació vocacional, cultura local, creació literària, etc. També vull remarcar especialment la incorporació d’una assignatura de gestió de les emocions (intel·ligència emocional) i una altra d’ sobre l’orientació laboral en totes dues etapes. Pel que fa al model educatiu ideal, destacaria els canvis d’alguns aspectes com valorar més la innovació i la creativitat a les aules, aplicar noves metodologies de classe més enllà de la transmissió tradicional de coneixements, fer una avaluació més repartida sense un pes rellevant dels exàmens o fins i tot adaptar l’estructura horària a la conciliació laboral, entre d’altres.
Aquest estudi m’ha permès arribar a les conclusions següents:
En primer lloc, el model educatiu català es troba lluny d’una educació de qualitat. Hi ha bastants aspectes febles, fruit de la inestabilitat política que hi ha a Espanya i a Catalunya, fet que impedeix que les escoles avancin i progressin, i no disposin de prou recursos.
En segon lloc, es pot considerar el model català com un model tradicional. Malgrat que s’encamina cap a una transformació en què l’alumne va prenent protagonisme, el professor segueix sent-ne l’element actiu. Davant d’això, caldria enfortir encara més el paper de l’alumne, com a protagonista del seu aprenentatge. Un altre punt que cal destacar és la manca de pensament crític. Al segle xxi és important promoure el pensament crític a les escoles, perquè no només servirà per millorar el desenvolupament personal dels alumnes sinó per aportar-hi possibles noves idees.
En tercer lloc, el canvi és urgent i necessari. Una mesura possible seria reduir els continguts conceptuals i deixar pas als continguts procedimentals i actitudinals en totes les competències. Això no vol dir renunciar als continguts teòrics i conceptuals, és més, la teoria s’ha de mantenir perquè ens ajuda a explicar el món.
Pel que fa a l’actualitat, penso que és un tema d’interès i espero que aquest tema segueixi sent debat. Evidentment, aquest treball és tan sols una proposta i sempre hi ha opinions diferents... Des del meu punt de vista, crec que cal enfortir el pensament crític entre els estudiants, promoure un aprenentatge més profund, transversal i menys dispers, cal avançar com a comunitat educativa en forma de xarxa constant entre famílies, professors i alumnes, i fer de l’ensenyament una eina útil, democràtica, diversa i enriquidora.
Així doncs, crec que és hora d’emprendre aquest camí del canvi i omplir les aules d’innovació, de creativitat i de sentit crític, ja que la societat avança i l’escola també ha d’avançar. Confio plenament en el canvi social. Convido qualsevol persona a reflexionar sobre aquest tema i faig una crida a tota la comunitat educativa sobre la necessitat de canviar i transformar un ensenyament que es fixi en els problemes actuals perquè, com bé diu Roger Lewin, “de vegades donem als alumnes respostes per recordar en lloc de problemes per resoldre”.
MATERIALS
